Koh Lanta Yay

Del 14 al 18 d'agost.

Xaaa xaaaaan!! A un dia de l'aniversari del David ens vam traslladar a Lanta. Des de Phi Phi vam agafar un ferry  fins allà. Tota una aventura la veritat. Com que he descobert que em marejo als barquitus tailandesos conduits per sonats, vam decidir anar a dins. Un vaixell de fusta destrossadíssim i amb lampares de l'any de la picor. La cosa anava molt bé fins que a mar obert va començar la mala mar. El vaixell anava amunt i avall, jo amb el colocón i asseguda com mig podia en aquels seients ronyosos i estrets. El David, tan campante a davant amb la música...fins que va veure que el vaixell es movia més del compte....

Es va posar a mirar les onades i de cop i volta... Una onada va entrar dins del vaixell. Bestial l'aigua que va entrar, jo fins i tot em vaig mullar. El David no, com que és molt llest i és "The Boss" va veure com entrava i es va cagar. Des d'aquell moment es va quedar dret fins que vam arribar al port. Però bé, la cosa és que vam arribar sans i estalvis. Un cop a la illa i pagats els 10 Baths per entrar a Lanta vam anar amb un taxi fins al Super Resort, Escape Cabins, 100x100 recomanable. Vam estar en un bungalow net, monu, amb dutxa normal i con servicio de limpieza!!!! Però el millor de tot era la piscina a 5 passes del bungalow, una piscina que gairebé va ser nostra tots els dies (màxima felicitat del David).

Lanta, és una illa poc turística, allà hi fan vida els autòctons i molt autèntics que són. Per poder-nos moure per allà vam llogar una moto a un tailandés del costat de l'hotel. El noi ens va explicar una mica com estava la carretera (una circular i au!), també ens va posar al dia sobre les últimes noticies del país i ens va informar de més presencia de l'exèrcit per les carreteres. Casi se'ns posa a plorar per tot el tema dels atemptats...

Però bé, el que realment ens interessa és com va passar l'aniversari el David. Doncs va començar amb un esmorzar tipical catalan, pa amb tomàquet i oli del bo amb fuet i pernil salat. Tot això acompanyat d'unes oreo coronades per un 27!! El nen va bufar espelmes de bon matí. Seguidament vam agafar la pepi-moto i vam anar a descrobrir la illa... fins que ens vam trobar en una zona de manglars. Allà vam decidir fer un kayak matiner per el riu, va ser espectacular (el David va remar molt). Els 2 sols al mig dels manglars, aventureros entre cucudrilus (segons el David eren varanos, per mi seguieixen sent cucudrilus de riu), també vam veure moooooolts crancs rarus que corrien molt i que s'amagaven, també vam veure una família de monos jugant pels arbres i menjant. Però el millor de tot va ser trobar-nos amb una casa flotant al mig del riu. Així que tan ricamente vam aparcar el kayak a la porta (questió de fer nusos) i uns penjats que estàven allà bebent coses rares i jugant a cartes ens van acollir. Ens van fer tocar la guitarra, però nosaltres ens vam decantar per la bateria feta de cubells, llaunes i cocos amb unes baquetes que eren pals. Molt diver tot plegat. Ens van tocar alguna cançoneta i vam fer una volta per aquella meravella arquitectònica feta de troncs i cordes lligades. Molt autèntic, i el més bo era que casi ni parlaven anglès.

Ara, el que va fer el dia rodó va ser la piscineta i la super pizza per sopar. I direu, i perque no a la platja? Doncs perque logicament hi havia mala mar, unes onades que les sentíem des del bungalow estant. Aaaaahhh, per cert, no us ho he dit, el David també va rebre un regal que el pobre no pot obrir fins arribar a Breda... Però un dels millors regals va ser bufar les espelmes des de Lanta a Castelldefels amb els papis, amb l'Skype tot és possible! I el David el més feliç del món. Per acabar la nit vam anar al Diamond Cliff, un mirador en un penya-segat espectacular on veiem repicar les onades amb força mentre feiem una Chang...

Els seguents dies a Lanta van ser una mica més de relax, vam veure com viuen, com treballen, com es mouen i lo sonats que estan (sobretot els que s'enfilen dalt dels pals de la llum a estirar cables). També veure nens molt menors conduint motos i portant a tota la família, 3 o 4 a les motos és una cosa normal aquí...

L'últim dia a la illa vam descobrir una platja amb marea baixa on vam flipar amb la rapidesa dels crancs de color sorra i els forats que feien per amagar-se. També vam veure una de les primeres postes de sol sobre el mar, i en un lloc on no hi havia ningú. Moments únics!