Kuala Lumpur

Del 22 al 26 d'agost 

Gran missió: anar a Kuala Lumpur de forma ràpida i mitjanament econòmica.

Com bé sabeu, estàvem a Koh Tao, la millor illa del món mundial i bla bla bla... La cosa es complica al ser un pèl lluny, des de Chiang Mai, Phi Phi i fins i tot Lanta veiem la llum veient que era un viatge d'unes 12 hores amb caravana, dur, però possible. El tema és que des de Koh Tao, ens quedava força més lluny, així que vam optar per agafar un vol. Des de Samui... caríssim, així que el plan B era Surathani, un xic més lluny, però molt millor. Així que vam agafar un ferry (de Lomprayah) a les 6 del matí (sort del cafè i el biquini del 7eleven) per ser al aeroport sobre les 11 del matí, i a la 1 del migdia vol cap a Kuala Lumpur, una horeta i mitja de vol i a puestu!

Kuala Lumpur...aish, quin puestu més macu, ordenat, net i modernu. Vam anar amb el tren KLIA ekspress fins al centre, KL Central, i des d'allà monorail estupendu fins al hotel. El tema metro i tren és una meravella, tot està super ben comunicat, i tema important, ultra barat. També dir que hi ha vagons del metro específics per a dones....
Allà, vam haver de tornar a canviar de moneda, funcionen amb MYR "ringas" en diuen ells. Com he dit, tot ultra barat, fins i tot m'atreviria a dir que tot és més barat que a Tailàndia.

Ens vam allotjar en un bon hotelet amb vistes espectaculars a les Torres Petrones, per anar tancant les vacances volíem més luju. Hotel Grand Continental, amb piscineta amb vistes a la ciutat i esmorzar inclòs. Tot i que l'esmorzar per a ells és ben diferent, res d'English breakfast, arròs, pollastre amb curri, fideus i sopes rares. Sort de les torrades i el pernil que teníem guardat a la motxilla...

Què vam fer a Kuala Lumpur?

Primer de tot, dir que és un lloc on hi canviuen varies cultures, i el tema d'anar tapades o amb burka és el que més abunda a la ciutat. També, amb la calor, la gent és tapa més. Nosaltres anem perls carres de Barcelona ensenyant la cansalada i elles es tapen fins i tot els braços amb unes mitenes modernes amb calaveres dibuixades...

Batu Cave: un temple dins una cova rodejat de micus.

Barri Xino: macro mercadillu de coses falses i a molt bon preu. Falsificacions de rellotges, bambes, gorres, ulleres de sol, roba, bolsos, de tot. La veritatq que si us mola el tema és com un Aliexpress per tocar i remenar. També us diré que són moooooooolt pesats, cada 10 segons sents "Have a look, good price for you..." i regatejar és la clau. Jo no sóc massa de regatejar, i el David, es pensa que en sap però s'estressa. La meva funció es basa en anar traduint preus, i la que acaba regatejant sóc jo. O els 2 quan fem l'amago de marxar i et baixen el preu que lo flipas!

Heli bar: a Kuala Lumpur el que és ultra-mega-macro espectacular són els edificis alts, i allà ho són tots. Així que el David, em va portar a un lloc super ideal. Vam anar a un bar molt cuqui al terrat de l'edifici (planta 34), aquest terrat no estava delimitat per cap mur ni res, vista neta sobre la ciutat. Des d'allà, vam veure la posta de sol i com s'il.luminàven les Torres Petrones. Molt bonic i màximament recomanable.

KL Tower: es veu només poden pujar un límit de persones diàries a les Torres Petrones, i a més a més no pots pujar fins a dalt, només fins al pont que es uneix. Així que, què fan els turistes? Doncs pujar a la KL Tower. En aquesta torre de comunicacions pujes més amunt que a les torres i tens una vista impressionant de tots els gratacels. Nosaltres vam agafar la tarifa cara, que és la que pujes a dalt de tot i pots rodejar la torre, a més a més hi ha una cabina de vidre que sobresurt de la torre. Amb la tarifa més econòmica no pujes tan amunt i et perds la gràcia de ser sobre una plataforma de vidre a vés a saber quants metres del terra. Vam pagar uns 25 euros cadascú, però va valer la pena.

Torres Petrones: obligada visita de dia i de nit. Rodejades per un parc que les fan més impressionants i majestuoses. Sota les torres, un centre comercial de luxe. Crec que mai havia vist tants centres comercials junts. Dir també que a la nit hi ha un espectacle de de llums i música a les fonts de les Torres Petrones. Ara bé, res a envejar a l'espectacle de les fonts de Montjuic.

Little India: un barri petitó on hi ha un munt de botigues amb música de la India a tope i bars i restaurants amb menjar típic del país. Fa gràcia veure-ho. Nosaltres no vam menjar allà, de fet, ni allà ni a cap lloc típic de Malàsia. Vam concentrar totes les nostres energies en trobar Mc Donalds, KFC o pizza.

L'últim dia el vam dedicar a veure algun temple i el que sorgís... I vam estar de sort, ens vam trobar un carrer tallat i ple de policia, vam anar a fer el xafarder i ens vam trobar una escola fent un assaig per al dia de la Independencia de Malàsia.
Nens i nenes ben uniformats i tapats preparant un espectacle amb l'himne del país, amb danses boniques i un espectacular feina de mosaics amb banderes i frases d'orgull cap a la seva pàtria. A nosaltres, com que el tema escola ens fascina, vam estar veient com parlàven els mestres, com era el tracte, com es comportàven els nens... La veritat que ens va encantar. També dir que el David va ser aclamat per un grup d'adolescents que volien fer-se una foto amb ell, era un no parar de nens, veieu la foto de més avall. Jo vaig tenir èxit entre uns Paquistanesos que volíen una foto amb nosaltres,  de cop i volta ens vam trobar rodejats d'uns quinze paquistanesos passant-se els mobils per tenir tots una foto amb nosaltres. De bojos!!

Però la bogeria no acaba aquí, de cop i volta, un fotògraf ens avisa de que l'acció passa a la carretera, i aleshores van començar a aparèixer cotxes de policia a tota màquina derrapant, motos, tirus, pistoles, gossos policia, cavalls, gent per terra... els tius, estàven assajant un atemptat.

Després de 3 dies complerts a Kuala Lumpur ens tocava descansar i seguir el nostre viatge cap a Bangkok, per a fer compres i dir a adéu a les vacances.

Koh Tao

Del 18 al 22 d'agost

Des de la illa de Lanta, havíem de creuar de nou Tailàndia i tornar a anar a les illes de l'altre costat (on hi ha també Koh Samui i Koh Phangan). Vam anar amb una caravana fins a Donsak (això de les caravanes és el transport dels turistes per excel.lència), i des d'allà vam anar amb ferry fins a Koh Tao. Aquesta és la illa que queda més lluny, així que amb el ferry vam anar fent parada a les diferents illes. Com que el 18 era va ser la famosa Full Moon Party a Koh Phangan, el vaixell anava a petar. Nosaltres vam decidir no anar a la Full Moon, massa gent i coses rares, així aprofitaríem més l'estada a Koh Tao. Consell important, el ferry era de Lomprayah, gran companyia i el viatge amb vaixell super tranquil i en un barquitu sencer que no es desmontava.

Vam arribar de nit al hotel, al AC Resort ens vam allotjar, a davant de la platja i amb piscina. Ara, aqusts tailandesos li dieun Resort a tot, la cosa important és que estava "net", a prop d'una zona amb mercadillus, restaurants, laundry i el millor de tot, davant de la platja. No direm que a sota la tovallola de peus de la dutxa hi havia mig quilo de sorra, i que vam demanar "limpieza de habitaciones" i al arribar la sorra seguia allà...

El dia 19 vam decidir llogar una moto per als 3 dies que fariem a la illa. Val a dir que en aquest lloc es van mirar super bé la moto i van marcar on tenia ratllades (el David ja patia per si ens la fotrien). Vam pagar 150 Baths per dia, en total uns 12 euros els 3 dies. Així que un cop dalt la pepi moto (que no tirava...) vam decidir anar a la platja. La primera que vam fer va ser una platja paradisíaca de pel.lícula, era la platja Sai  Ree Beach, sorra blanca i planíssima, fins i tot hi havia un espai de sorra al mig de la platja. ESPECTACULAR.

Ben dinat i amb el nen amb màximes ganes de fer snorkel vam anar a una platjeta al costat de Shark Bay. Allà, jo vaig aprofitar per prendre el sol, que amb tanta excursió ens estàvem oblidant de la morenor. El David total l'estona sota l'aigua veient peixets i corall...fins que va arribar un moment que vaig sentir: MAAAARI!! Jo, espantada i sobresaltada (recordeu, estava descansant prenent el sol) vaig cridar, però què passa????
Resulta que el senyoret s'havia trobat amb un tauró petit de cares i va venir corrents a la tovallola a explicar-me la seva troballa. Com un nen petit explicant amb pèls i senyals com era el tauronet. I content que estava... :p

L'endemà al matí vam provar d'anar a Mango Bay amb la pepi moto, però va ser impossible. Aquests tailandesos de Koh Tao tenen unes carreteres amb unes pujades i baixades per flipar. Nosaltres ho vam provar (el David és un expert conductor de primera, per Barcelona condueix a la Samantha a la perfecció), però tot i ser el millor motorista del món, si la moto no puja, no puja. Així que, vam decidir anar a una altra platja. Val a dir, que el David em va enredar una mica, ell només buscava platjes per fer snorkel, així que vam anar a una altra a prop de Shark Bay (suposo que es volia tornar a trobar amb el seu amic tauronet). Us diré també que per anar a aquesta platja el caminet amb la moto va ser dur (jo anava ben acollonida al darrere) fins i tot en alguna pujada vaig haver de baixar de la moto perque la cosa es complicava. Total, vam arribar en aquesta caleta, la qual era la platja d'un resort (aquest sí que era  de lujo) i només us diré que tot el fons marí era de corall, tot i que molt era trencat, i milions de fauna marina. Podríem dir que de platja amb sorra a l'aigua només hi havia l'espai per posar els peus. A mi, la veritat, em feia una mica d'angunia, no portàvem un calçat adequat i em feia por tallar-me o punxar-me amb tot el que hi havia allà al fons. També us diré, que cardava molta calor, i entrar a l'aigua era màximament necessari. Així que, amb el David al costat em vaig iniciar al snorkel d'alt risc, és a dir, a nedar amb dos pams d'aigua i màxima fauna sota la meva panxa. Vaig patir en un principi, i em vaig tallar a la cama amb vés a saber què (creiem que amb corall) però va ser una de les coses més divers que vam fer. Vam veure moooooolts peixos, vam saludar a la Dori, vam veure moooooltes anemones i mil coses més que estudiaré a la tornada.

El dia 21, l'últim dia que ens quedava per aprofitar a la millor illa que havíem estat, vam anar a fer una excursió per fer snorkel a diferents platjes. La sortida estava organitzada des del mateix hotel on estàvem allotjats, i vam pagar 1000 Baths els 25 euros, amb dinar i begudes incloses. La veritat és que vam tenir molta sort, vam anar amb un vaixell que estava forca bé, no estava a petar de gent  i ens donava síndria després de fer snorkel a cada illa. Vam saltar del vaixell unes 5 vegades per fer sessions d'snorkel de 30 minuts cadascuna. Us diré que ja en sóc una experta del món del snorkel, fins i tot, tinc la marca solar que em delata... En aquestes immersions vam veure de tot, uns fons marins que enlloc trobarem, corall espectacular, peixos nedant al nostre voltant, fins i tot jo vaig poder veure el tauró petit. Us diré que és una de les millors experiències que hem viscut en tot el viatge a Tailàndia. Per acabar l'excursió ens van portar a Ko Nang Yuan on hi estaríem dues hores. Per entrar vam haver de pagar 100Baths. Des d'aquesta illa de somni, que es també un macro resort,  hi ha un mirador espectacular. Nosaltres el primer que vam fer al baixar del vaixell va ser posar la directa cap al famós viewpoint, només us diré que vam suar el que no està escrit. Es tracta d'un camí estret d'uns 10 minuts amb moltes escales de pujada i per arrodonir-ho i arribar al cim cal fer una mica d'escalada entre les roques. Vam tenir sort d'arribar dels primers per poder-nos fer la foto i au. Sí, sí, au fora, que hi ha una cua de gent esperant per arribar allà que espanta. I l'accès és complicat entre els que pujen i els que baixen i els que es colen, i si a més a més hi ha xinos...uff, la cosa es complica.

Però no acaba aquí l'excursió, un cop vam baixar vam gaudir d'una platja guapíssima, on el David, no cansat de fer snorkel va decidir anar a investigar la zona. La questió és que tardava molt i molt, i jo hem vaig comencar a preocupar. Així que em vaig posar les meves ulleres i a la búsqueda del nen...i de cop me'l trobo al fooooooooons fooooooons de tot (quin fart de nedar el tiu) i amb una cara de felicitat que no us puc explicar amb paraules. El David s'havia trobat amb una tortuga!!!!!!! La va seguir, la va tocar, va nedar amb ella i li va fer milions de fotos (la tortuga té més fotos que jo ¬¬' ). També li va posar nom, i m'està obligant a escriure-ho, la va batejar com a Mariana (que hi voleu fer, ja sabeu que el David té aquest puntet).  Conclusió: dia rodó!

Koh Tao també té uns xiringuitos de platja a la nit molt estupendus per fer uns còctels o una Chang mentre veus un espectacle de foc. Fins i tot festeta. Una illa molt completa.

Koh Tao, perquè no et vam descobrir abans? La veritat és que havent viscut el que hem viscut canviarem Lanta o fins i tot Phi Phi per més dies a Koh Tao. De ben segur que hi tornarem. La millor illa de tot Tailàndia, superlove!!
També us diré que he escrit un super rollo enorme, però és que cada segon què hem viscut a Koh Tao ha sigut molt gran.

Pròxim post: com anar de Koh Tao a Kuala Lumpur? Sí, hem de sortir del país sino la liarem un xic a inmigració. Pots estar a Tailàndia 30 dies amb passaport si entres per aire i 15 dies si entres per terra. Nosaltres ens hi estem 31 dies, ens passem, així que sortirem cap a Malàsia i tornarem a Tailàndia.

Koh Lanta Yay

Del 14 al 18 d'agost.

Xaaa xaaaaan!! A un dia de l'aniversari del David ens vam traslladar a Lanta. Des de Phi Phi vam agafar un ferry  fins allà. Tota una aventura la veritat. Com que he descobert que em marejo als barquitus tailandesos conduits per sonats, vam decidir anar a dins. Un vaixell de fusta destrossadíssim i amb lampares de l'any de la picor. La cosa anava molt bé fins que a mar obert va començar la mala mar. El vaixell anava amunt i avall, jo amb el colocón i asseguda com mig podia en aquels seients ronyosos i estrets. El David, tan campante a davant amb la música...fins que va veure que el vaixell es movia més del compte....

Es va posar a mirar les onades i de cop i volta... Una onada va entrar dins del vaixell. Bestial l'aigua que va entrar, jo fins i tot em vaig mullar. El David no, com que és molt llest i és "The Boss" va veure com entrava i es va cagar. Des d'aquell moment es va quedar dret fins que vam arribar al port. Però bé, la cosa és que vam arribar sans i estalvis. Un cop a la illa i pagats els 10 Baths per entrar a Lanta vam anar amb un taxi fins al Super Resort, Escape Cabins, 100x100 recomanable. Vam estar en un bungalow net, monu, amb dutxa normal i con servicio de limpieza!!!! Però el millor de tot era la piscina a 5 passes del bungalow, una piscina que gairebé va ser nostra tots els dies (màxima felicitat del David).

Lanta, és una illa poc turística, allà hi fan vida els autòctons i molt autèntics que són. Per poder-nos moure per allà vam llogar una moto a un tailandés del costat de l'hotel. El noi ens va explicar una mica com estava la carretera (una circular i au!), també ens va posar al dia sobre les últimes noticies del país i ens va informar de més presencia de l'exèrcit per les carreteres. Casi se'ns posa a plorar per tot el tema dels atemptats...

Però bé, el que realment ens interessa és com va passar l'aniversari el David. Doncs va començar amb un esmorzar tipical catalan, pa amb tomàquet i oli del bo amb fuet i pernil salat. Tot això acompanyat d'unes oreo coronades per un 27!! El nen va bufar espelmes de bon matí. Seguidament vam agafar la pepi-moto i vam anar a descrobrir la illa... fins que ens vam trobar en una zona de manglars. Allà vam decidir fer un kayak matiner per el riu, va ser espectacular (el David va remar molt). Els 2 sols al mig dels manglars, aventureros entre cucudrilus (segons el David eren varanos, per mi seguieixen sent cucudrilus de riu), també vam veure moooooolts crancs rarus que corrien molt i que s'amagaven, també vam veure una família de monos jugant pels arbres i menjant. Però el millor de tot va ser trobar-nos amb una casa flotant al mig del riu. Així que tan ricamente vam aparcar el kayak a la porta (questió de fer nusos) i uns penjats que estàven allà bebent coses rares i jugant a cartes ens van acollir. Ens van fer tocar la guitarra, però nosaltres ens vam decantar per la bateria feta de cubells, llaunes i cocos amb unes baquetes que eren pals. Molt diver tot plegat. Ens van tocar alguna cançoneta i vam fer una volta per aquella meravella arquitectònica feta de troncs i cordes lligades. Molt autèntic, i el més bo era que casi ni parlaven anglès.

Ara, el que va fer el dia rodó va ser la piscineta i la super pizza per sopar. I direu, i perque no a la platja? Doncs perque logicament hi havia mala mar, unes onades que les sentíem des del bungalow estant. Aaaaahhh, per cert, no us ho he dit, el David també va rebre un regal que el pobre no pot obrir fins arribar a Breda... Però un dels millors regals va ser bufar les espelmes des de Lanta a Castelldefels amb els papis, amb l'Skype tot és possible! I el David el més feliç del món. Per acabar la nit vam anar al Diamond Cliff, un mirador en un penya-segat espectacular on veiem repicar les onades amb força mentre feiem una Chang...

Els seguents dies a Lanta van ser una mica més de relax, vam veure com viuen, com treballen, com es mouen i lo sonats que estan (sobretot els que s'enfilen dalt dels pals de la llum a estirar cables). També veure nens molt menors conduint motos i portant a tota la família, 3 o 4 a les motos és una cosa normal aquí...

L'últim dia a la illa vam descobrir una platja amb marea baixa on vam flipar amb la rapidesa dels crancs de color sorra i els forats que feien per amagar-se. També vam veure una de les primeres postes de sol sobre el mar, i en un lloc on no hi havia ningú. Moments únics!

Phi Phi Don

Del 12 al 14 d'agost.

Ens van recomanar passar uns dies a la illa de Phi Phi, una illeta petita on els cotxes i les motos no hi poden circular, això vol dir, carrerons petits i molons.

Des de Ao Nang vam anar amb ferry fins a la illa. En aquest, el nivell de mareig és regular, ara, vam pillar per una altra banda, com que nosaltres sóm molt "xulus" vam decidir anar a fora del ferry per gaudir més del paisatge, i ens vam cremar fort. Cremar a nivells forts perque el David va haver de córrer a comprar aftersun. A mi, només em va quedar una marca de pantaló curt (del tipus biker que li agrada al David).

La veritat és que ens ho imaginàvem espectacular, i tampoc va ser tant. Sí que és cert que a Phi Phi hi ha platges boniques i llocs estupendus, però si ho barregem amb mal temps i guiris bebent tot el dia, la cosa perd encant. Els carrers estan plagats de botiguetes, bars i paradetes de venda de "buckets", ideals per els que es volen passar la nit bebent poc, gastant poc i pillar una torradera important. El tema Chang és més sibarita.

Total, què vam fer a Phi Phi? Primerament buscar un lloc on dormir, vam veure un parell d'habitacions i al final ens vam quedar amb una baratilla, al centre i a prop de la platja. Lux Guesthouse es deia, no us ho recomano gens, la primera nit em va saltar un escarbat al cap i vaig fotre un crit ultra fort. A partir de llvaors el primer que faig al entrar a un hostel es mirar si hi ha entrades secretes per bitxos....

Un cop instal.lats i per calmar les cremades vam decidir que el millor era anar a la platja. Una platja planeta, però bruta de les deixalles que llença la gent. Més tard vam quedar amb els amics del trekking per sopar en un lloc ideal de pizza-pasta i a dormir ja que va començar a diluviar.

El dia 13 al matí va tornar a ploure, vam anar a esmorzar i fer una mica de vida per la illa, amb un cangur posat tot és possible. A la tarda vam anar al viewpoint, vam haver de pujar tropeciantas escales, però va valer la pena, des d'allà s'apreciava ben bé la illa. El lloc estava ple de gent i per sort hi havia un bar (una de les millors coca-coles fresquitas del dia). A la tarda-nit vam anar a veure quin era el famós ambientillu de Phi Phi. Així que vam anar a la platja, vam buscar un baretu amb matalassets a la sorra i musiqueta, però el millor (a part de la companyia, clar) va ser l'smoothie de pinya...

Espectacular!!

Més tard i havent sopat, vam tornar a la platja i ens vam trobar malabars de foc, baretos a dojo amb música a tope i senyors tailandesos pintant la pell amb pintures flourescents. La veritat és que amb el tema del foc vam al.lucinar bastant, però tampoc te'n podies fiar massa... Hem vist un alt percentatge de gent lisiada i envenada per foc i accients de moto. Ara, no m'extranya gens, a primera línea del foc hi teníem els escocessos que vam conèixer al tekking, els quals ens van abraçar molt efusivament i ballàven de formes extranyes (el David us pot fer una democtracció quan vulgueu). Nosaltres no vam ser tan agoserats i ho vam mirar des d'una distancia prudencial.

Aquella nit ens vam pintar amb pintures fosforitas, la veritat és que a mi em feia máxima emoció, així que es vam pintar.

L'endemà al matí ja marxavem a Lanta, així que només vam voltar per la illa. Aquell matí vam veure les millors platges i raconets de la illa. Vam anar caminant tot vorejant la platja, i entre resorts vam anar trobant caminets bonics i amb encant. També vam trobar platges buides de gent i  plenes de crancs, moooooolts crancs (animalets divers, no com els escarbats).

Tour phi phi

11 d'agost.

Com us vam dir ahir, des de Ao Nang (i des de qualsevol lloc, vaja) pots agafar tours per visitar les diferents illes. La cosa és regatejar el preu. La idea que teníem era anar a Phi Phi, sobretot a Maaya Bay (famosa per la peli de "La Playa"). Ens van oferir un tour anomenat 7 Islands de Phi Phi, ens va interessar i vam aconseguir-ho per 850 Baths als que els hi vam haver de sumar 400 Baths (per entrar a les illes), uns 30 eurus per cap, incloent dinar i begudes varies. Aquí er cobren per tot...

 La cosa és que vam anar amb un Speed Boat (família, això vol dir barcu ràpid). I tan ràpid...que jo em vaig marejar super fort. Mentres, el jefe del David, anava al davant de tot fotent salts de 2 pams, una locura! La cosa és que ens van estafar una mica, per començar, ens van estafar un snorkel (n'havíem de fer dos) i després no vam anar a Maya Bay. Suposo que pel tema de la mala mar. Total que vam anar primer a  Monkey Beach, super turística, baixes del vaixell i tens 30 minuts per fer-te fotos amb els monos de la illa. El mateix fan els 15 "barcus" del costat i adéu platja. Va ser divertit veure els monos tan campantes per la illa, però també és una pena... Seguidament vam anar a Phi Phi Phi Don (la principal illa de Phi Phi) on vam dinar uns espaguetis amb tomàquet boníssims, però ens van deixar a la part turística... tot i així l'important és que vam dinar espaguetis amb tomàquet.

Un cop dinats vam tornar al barcu i abans d'arribar a Bamboo Island vam fer un snorkel de 30 minuts. ESPECTACULARS els peixos que vam veure i el fons marí. El qual ells mateixos es carreguen quan posen l'ancora sobre el coral. Jo no havia fet mai snorkel i va ser prou diver, el David va ser un bon teacher. Per acabar el tour ens van deixar a Bamboo Island per banyar-nos una estona. Màximament turística i plena de vaixells... Tot i així ens hi vam banyar fins que va comencar a caure el diluvi universal. Sort d'una cabanyeta de bambú que ens va servir de refugi.

L'excursió va acabar a les 4 de la tarda i vam acabar amb ganes de més... Així que l'endemà vam decidir que el millor era anar a passar unes dies a Phi Phi Don, on a més hi havia els companys del trekking que ens van dir que havíem de passar una nit allà que era mooooolt xulu!

Aquí unes fotos del tour del dia:

Krabi, Ao Nang, Railey

9 d'agost
Vam arribar de nit a Krabi, i d'allà haviem d'agafar un bus fins a Ao Nang on teníem l'hotel. Quin patiment de camí, vam passar per zones desertes, caminets sense asfaltar a fondo amb el bus (aquí tothom conduiex a fondu)... La veritat és que les nostres cares eren un drama, total que en un moment el conductor va dir "Blue Sky Guesthouse" i vam baixar. Un hotelillu de carretera tètric, ens van rebre uns gats (un d'ells de l'emoció va vomitar a la porta). Però això no és tot, no hi havia ningú a "recepció" (ho poso entre cometes perque allà el tema recepció és força rural). Total que tenim un paper a la porta on deia que el Sr.Casanovas havia de trucar, 2€ de trucada i va apareixer una tailandesa que ens va donar la clau. La cosa és que era l'hora de sopar, la intenció era deixar la maleta i anar a comprar uns bikinis al 7eleven. Tot bé fins que va començar a diluviar amb totes les forçes del món. Nosaltres que sóm molt valents vam anar a buscar teca i vam acabar xops de dalt a baix. Lògicament, just al arribar al hotel va parar de ploure...
Amb tota aquesta aventura, vam decidir passar la nit i canviar d'hotel l'endemà.

Així que al llevar-nos vam anar cap a la platja i allà vam trobar l'hotel on hi hem estat 2 nits. Al Jinda Guesthouse, 800Baths 2 nits, bueno, bonito, barato i net. Un cop instal•lats vam anar a buscar un tour. Railey va ser la primera destinació. Allà, la idea era anar al viewpoint, però la cosa és que havies d'escalar per una pujada de fang i agafar-te a una corda. Si plovia havies de tornar enrere, imagineu-vos l'escena, una cosa xunguissima. Jo m'hi vaig negar (vull tornar viva a casa). El David no ho entenia i sort que em va fer cas, perque als 5 minuts va començar una pluja tropical per flipar. Railey Beach és un lloc ideal per els amants de l'escalada, per 1000Baths podies escalar a davant de la platja...

A part d'això la platja ens va encantar i la veritat és que era força tranquil•leta. Val a dir que ens vam banyar mentre plovia. L'aigua,...neta i calenteta (no és broma eh). Ben dinat, arròs, és clar, ens vam poder banyar els dos tranquil•lament sense patir per les motxilles. Ja havia parat de ploure 
Va ser un dia ideal (tot i la pluja).

Trekking a Chiang Mai

6 i 7 d'agost

Una de les coses que més il.lusió ens feia era fer un trekking per la selva. A Chiang Mai a cada cantonada t'ofereixen fer excursions per la zona a preus força assequibles. Nosaltres anàvem de valientes i voliem fer tres dies i dues nits, però veient el tema vam decidir fer només dos dies i una nit (la única diferència amb el de tres dies era el caminar més el segon dia). Nosaltres teníem la idea de veure i estar amb elefants i també fer un rafting, a part, com no, de l'aventura per la selva. El trekking ens va costar 3000 Baths, uns 77E els 2 amb tot inclòs, excepte la beguda.

L'aventura va començar a les 9 del matí, una furgoneta de les vermelles (tipus pick-up) ens va recollir, i després vam anar a buscar a més gent amb la qual passariem aquests dies. Va donar la casualitat que a la nostra furgo van pujar 3 catalans, i ja vam tenir la festa resolta. La primera parada va ser una granja de papallones i orquídies, molt mona, però que ens va servir bàsicament per fer un cafè i anar al lavabo. D'allà ens van portar a un restuarant a dinar (no eren ni les 12 del migdia). Ens van donar arròs en un xiringuito fet amb pals on hi havia un karaoke que funcionava amb monedes. El nostre guia que era un màquina ens va deleitar amb cançons de pop-rock internacional. Un cop dinats vam anar cap a fer el trekking, 3 hores per la muntanya. La veritat és que va ser més xungu del que creiem, caminets petits, plens de fang, tot relliscava, pujades on havíem d'escalar, baixades on era necessari fer-les de cul. El guia, a cop de "maxete" ens anava fent bastons de bambú per aguntar-nos. Total, vam acabar plens de fang de dalt a baix. La majoria de gent només feia que caure, nosaltres vam estar de sort, un parell de relliscades de cul a terra. Va ser tot una aventura la veritat, feia temps que no acabavem tan bruts per una excursió (mans marrons i ungles negres). Ja a finals del trekking va començar a ploure, però allà mig dels arbres ni s'apreciava, l'únic que va mullar l'últim tram i el David va caure de cul a dues passes del final.

Un cop acabat el trekking ens van portar al poblat de les Long Neck i ens vam instal.lar en una cabanya de bambú, erem uns 11 dormint a la cabanya. Us recordo que plovia a saco, això vol dir que el terra era fang, les vambes molones asics super fluorescents havien mutat a marró fastigoset. Així que ens vam descalçar i vam entrar a la cabanya i vam triar llit (matalasset amb mosquitera individual). Ara, el tema delicat venia després, no podiem anar amb els elefants perque plovia, així que vam tenir la tarda de relax...la qual vam aprofitar per dutxar-nos, ja que durant el trekking vam suar la gota gorda.

Dutxar-nos representava anar a una cabanya de bambú i tirar-nos aigua marró per sobre amb l'ajuda d'un cassó. La veritat que va ser el millor que vam fer, ens vam sentir com nous. Després vam anar a visitar les cases de les Long Neck, la veritat és que ens van plantejar força coses, eren unes nenes molt petites que venien polseres i altres coses, també hi havia alguna senyora gran que manava el què fer a les nenes. Cap a les 6 ens van donar de sopar (arròs altre vegada), i vam començar a fer caliu amb la gent del trekking. En algun moment del vespre ens vam escapar a veure els elefants del poblat, els hi vam donar de menjar i els hi vam fer alguns carinyitus. Mentrestant, els anglesos i els escocesos es bebien les Chang com aigua, era un no parar. Nosaltres també en vam beure alguna, però allò era un nivell superior. Entrada la nit, les Long Neck ens van fer uns balls i després vam ballar amb elles, aquí la cosa es va posar diver i vam acabar tots asseguts en rotllana amb un foc al mig, els anglesos seguien bebent per sobre les seves possibilitats... El foc, era la única llum del poblat, així que per anar a fer pipis necessitavem un frontal... al voltant del foc la cosa es va anar animant, anglesos borratxos, tailandesos fumant amb bambú...molt diver tot plegat. Nosaltres vam retirar d'hora, i els  nostres amics més tard, això representa que al arribar a la cabanya la van liar una mica. Vam riure molt, també us diré que va ser la única nit que la vaig dormir sencera, i sense molestar al David (encara flipa).

Ens van llevar a les 8 per esmorzar, on ens van donar cafè i llet en pols, més tard ens van donar torrades, i aquí el David va triomfar treient el fuet... Durant el matí vam donar una volteta amb un elefant, el qual també havíem de banyar però no ho vam fer (estafa 1). Molt rural el tema pujar a l'elefant, primer va pujar el David que anava a davant i feina tenia per no caure, seia prop del cap i havia de posar les mans al cap, jo a darrere també hi tenia feina, notàvem moooolt com feia cada passa. A més a més, a nosaltres ens va tocar el "rebelde", no li fotia ni cas al cuidador, tot i així va anar molt bé i vam acabar plens de fang ja que el tiu tenia la pell peluda i plena de sorra.

Despés ens vam dirigir a fer el rafting, va estar força bé, tot i que ens van estafar una mica, perque en teoria també feiem ràfting amb bambú i no el vam fer (estafa 2). Amb la barqueta va estar bé. Vam anar amb els tres catalans i vam riure molt. A mi em va tocar seure al davant, em van veure forta per remar, també val a dir que vaig pillar fort amb l'aigua, i com us imagineu, aigua marró. El David volia volcar la barca, però es va fer massa el valent, vés a saber si sota aquella aigua hi havia cocodrils...

Acabat el rafting vam anar a dinar, 11:20 del matí, aquí ens van donar un Pad Thai força passable. D'allà vam anar a una Waterfall moooooolt xula, d'entrada vam pensar que la de Pai era millor, però al descobrir que ens podiem llençar entre les pedres vam flipar. El David, que és alt, fort, valent i guapo va ser dels primers en llençar-se (recordem el concepte: aigua marró). Jo estava cagada i em dedicava a fer-li fotos i vídeos, però a la que vaig veure que una italiana fifi es tirava vaig decidir que jo no seria menys. Era un tovogan de pedra pero tipus casacada, la veritat que va ser una experiència genial. Jo només m'hi vaig tirar un cop (guai, però no cal flipar-se) però el David només feia que anar amunt i avall grabant-se amb la GoPro, com un nen petitó.

I això va ser tot, ens emportem una gran experiencia i sobretot una aventura més junts.

Allotjament previ i post a Chiang Mai: Nature's Way Guesthouse. Ben situat, baratu, wifi guai i net (sense bitxitus).